martes, 6 de septiembre de 2011

Leprous - Tall Poppy Syndrome (2009)


LEPROUS : “TALL POPPY SYNDROME” (2009)

Discogràfica: Sensory Records

Temes:
1. Passing (8:31)
2. Phantom Pain (6:50)
3. Dare You (6:45)
4. Fate (4:38)
5. He Will Kill Again (7:31)
6. Not Even A Name (8:46)
7. Tall Poppy Syndrome (8:28)
8. White (11:31)

Músics:
- Einar Solberg / synthesizer, vocals
- Tor Oddmund Suhrke / guitar, vocals
- Halvor Strand / bass
- Øystein Landsverk / guitar, backing vocals
- Tobias Ørnes Andersen / drums

Resulta estrany com aquest àlbum em va passar per alt en el seu moment. Va ser a principis d'aquest any quan vaig saber de l'existència de Leprous i vaig poder gaudir d'aquesta meravella, així que parlem d'ell aprofitant la sortida del seu successor.

Leprous poc tenen a veure amb la creixent escena noruega que inclou el rock progressiu com un dels seus ingredients, si exceptuem Magic Pie.

Curiosament el grup al complet és la banda de directe de Ihsahn, tot i que no tenen res a veure amb el black metal, encara que també és cert que l'ex-Emperor últimament ve desmarcant-se de l'estil extrem del seu antic grup. Leprous podríem dir que recullen els fruits del progressiu i el hard rock dels setanta i l'actualitzen per a les noves audiències més properes al prog-metal i al llegat deixat per Opeth.

L'estructura dels temes, el treball melòdic de genuí sabor americà del vocalista o el puntual ús del Hammond com a ingredient agressiu els converteixen en hereus del hard prog setanter i en essència els emparenta amb bandes actuals com Haken o Magic Pie. També afegint rampells prog-metal que ens porten a la memòria bandes com ara Shadow Gallery, Opeth, Riverside o Dream Theater.

Conclusió: "Passing", "Not Even a Name", "Dare You", "He Will Kill Again" ... una desfilada de fantàstics temes a qual millor, rubricada per les dues joies que clouen l'obra. La instrumental "Tall Poppy Syndrome" i l'emocionant final amb "White", impressionants.

Grandíssim treball. Aviat, el seu successor.

Valoració: 8.5/10

Ferran Lizana (rockomic@gmail.com)

Agost 2011

2 comentarios:

  1. Deures pendents ja que el nou em te entusiasmat. Pero ull que a molts llocs llegeixo que el primer dels tres es tant bó com els altres!

    Regards!

    ResponderEliminar
  2. L'Aeolia no l'he sentit. Sembla que és una demo més que res. Però aquest si que no te l'has de perdre, és tan bo o millor que el nou.

    ResponderEliminar