lunes, 26 de septiembre de 2011

Dream Theater - A Dramatic Turn of Events (2011)


DREAM THEATER : “A DRAMATIC TURN OF EVENTS” (2011)

Discogràfica: Roadrunner

Temes:
1. On The Backs Of Angels (8:46)
2. Build Me Up, Break Me Down (6:59)
3. Lost Not Forgotten (10:11)
4. This is the Life (6:57)
5. Bridges in the Sky (11:01)
6. Outcry (11:24)
7. Far From Heaven (3:56)
8. Breaking All Illusions (12:25)
9. Beneath The Surface (5:26)

Músics:
- James LaBrie / lead vocals
- Mike Mangini / drums, percussion
- John Petrucci / guitars, backing vocals
- John Myung / bass
- Jordan Rudess / keyboards, Continuum, Morphwiz, Samplewiz

Després de la inesperada fugida de Mike Portnoy i del posterior culebrot, hi havia expectació sobre si Dream Theater donarien cert tomb a la seva trajectòria o bé seguirien amb el mateix de sempre. Finalment la segona opció ha estat la guanyadora. “A Dramatic Turn of Events” és Dream Theater pur i dur. Sense avenços ni sorpreses.

Primer de tot, sembla que amb Mark Portnoy ha marxat també el costum d’incloure fragments propis d’altres grups, com apuntant-se a la moda. Cosa d’agrair perquè moltes vegades semblaven pegats més que idees integrades en el conjunt.

Però com dèiem, Dream Theater tornen a sonar plenament a Dream Theater en el que suposa un retorn al so dels 90. No necessàriament una mala opció, però tampoc bona. Els darrers àlbums no és que fossin millors, i de fet el gir dels esdeveniments que proclama el títol, en clara referència a l’afer Portnoy, no es pot dir que hagi estat cap a pitjor.

Ara bé, jo el que percebo és un molt bon grup amb el pilot automàtic posat i que no li tremola el pols a l’hora d’agafar idees de treballs anteriors. Personalment m’avorreix que em vinguin amb l’enèsima balada tipus, els mateixos clixés, els solos del Rudess clònics, les típiques floritures del Petrucci, un LaBrie repetitiu... En definitiva, una persistent sensació de que això ja ho havia sentit abans.

Sí, “Breaking all Illusions” està força bé amb el llarg desenvolupament instrumental, “Lost not Forgotten” o “Bridges in the Sky” donen el “pego”... I a més tècnicament no hi pot haver cap retret, toquen com sempre de memòria. Ni tan sols afecta gens la substitució del Mike Portnoy pel Mike Mangini, inclús la producció sembla ideal. Un bon disc, sí, que assoleix el seu objectiu respecte als qui va dirigit. El problema és que altres no en tenim prou i volem que ens transmetin i ens expliquin alguna cosa que no sapiguem ja.

Total, que els incondicionals del grup estaran més que satisfets amb el nou treball, perquè no es pot negar que aquest àlbum és justament el que desitjaven. Per tant aquí no ha passat res i tots contents, grup i seguidors.

Valoració: 5,5/10

Ferran Lizana (rockomic@gmail.com)

Setembre 2011

1 comentario:

  1. Ya llevan años en esta apatía donde solo se trata de sacar el mismo álbum cada vez. A mi personalmente con lo fan que he sido me dan mucha pereza, y cuando un grupo te da pereza es que ya te ha dado todo lo que te tenía que ofrecer. Portnoy es sabio.

    ResponderEliminar