The Musical Box Gira Selling England by the Pound (Barcelona - Barts 26/11/2014)

Hola, gent!

Fa uns dies va tenir lloc, a la sala Barts de Barcelona, el magne esdeveniment de la visita de The Musical Box per reproduir el concert de Genesis durant la gira de Selling England by the Pound.

Evidentment ja sabíem què hi hauria, així que poca cosa cal explicar. Visualment "apostoflant" tot això de les disfresses i el muntatge teatral, i és que no és el mateix veure-ho en directe que veure-ho al youtube. Això sí, cal dir que el "Peter Gabriel" era una mica més grassonet que l'original; i el "Mike Rutherford" també, i a més era esquerrà!

Musicalment ho van clavar; la veu del "Peter Gabriel" era calcada! Només vam haver de lamentar alguns problemes de so (a la part final de "Supper's Ready", després del "six six six", jo sentia sorolls que venien de tot arreu, jo diria que no havia de ser així però potser m'equivoco; algú em va dir que hi havia interferències amb algun mòbil...).

No sé si el repertori era sempre idèntic. Aquesta vegada no van fer "More Fool Me" (el que feia de "Phil Collins" era el que no sabia cantar?). La cançó que més em va agradar, com no podia ser d'una altra manera, va ser la meva idolatrada "Firth of Fifth". Però la que m'ha deixat enganxat durant tota la setmana ha estat, inesperadament, "The Battle of Epping Forest".

 

Com sempre, una de les coses bones va ser retrobar els vells i nous amics: l'Enric, el Gerard, la Isabel, el Javi (per cert, molt recomanable el seu disc!), el Joan Llacuna, el Juan Mellado, el Jordi, la Mònica, el Pedro, el Valentí i el Carles de l'Herba d'Hamelí... Menció especial per al Ferenc (indirectament per culpa d'ell vaig enganxar-me al prog per internet fa una dècada). I menció especial per a l'Eulàlia, la meva dona, que va aguantar estoicament del principi al final (només se li va escapar un "però què és això" en el primer moment de veure els ulls del rat penat brillant en la fosca a Watcher of the Skies).

 

I acabo deixant constància del "set list":

Watcher of the Skies

Dancing with the Moonlight Knight

The Cinema Show

I Know What I Like

The Musical Box

Firth of Fifth

Horizons

The Battle of Epping Forest

Supper's Ready

The Knife

 
Josep M. Badia

 

 

Crònica del concert de Camel - Sala Barts. 18 de marzo de 2014

Perquè no es perdin les bones tradicions, aquí teniu la meva modesta crònica del concert de Camel (i per mantenir totes les tradicions, amb tres setmanes de retard).

Aquest concert va ser una d’aquelles propines impensades que a vegades ens trobem a la vida. Repassant les cròniques de quan van venir al 2003, veig que tothom lamentava que fos l’última vegada que tocarien a Barcelona, i no era estrany perquè recordo que aquell dia en Latimer va dir que els del grup “estaven caient com a mosques”. En un curiós “dejà vu”, aquesta vegada també s’ha posposat la data inicial, i també Ton Scherpenzeel ha hagut de substituir Guy LeBlanc…

Motius, doncs, per gaudir d’un moment molt especial; i, a més, Camel és un grup molt especial per mi, entre altres coses pel motiu següent: la primera vegada a la vida que vaig sentir parlar de “rock simfònic” va ser quan era petit, a les notícies de la tele, que van comentar alguna cosa d’un concert seu a Badalona (sí, en aquella época parlaven de Camel a la TV!); al Google he vist que devia ser el 1978. Recordo molt borrosament la imatge d’un paio amb molts teclats i un altre tocant la flauta travessera, i això va ser per mi el “rock simfònic”; qui m’havia de dir que 36 anys més tard estaria veient-los tocar (el de la flauta, almenys)!  

Tant el ja esmentat Ton Scherpenzeel, com l’altre teclista Jason Hart (aquest era l’únic “nou”), com el bateria Denis Clement i el baixista Colin Bass van complir perfectament, però  naturalment tot el protagonisme el va tenir el gran Andy Latimer. Quin tio! Perfecció tècnica, pulcritud absoluta, sensibilitat, i aquella mena de compenetració amb l’instrument que es nota en els moviments del cos (sense arribar a fer estirabots de “guitar hero”) i en les indescriptibles ganyotes que segons alguns van donar nom al grup. Insuperable!

Em va encantar tot el Snow Goose, interpretat amb el punt just d’improvisació perquè no fos del tot idèntic al disc; igual que a la segona part, de la qual em quedo amb Never Let Go i Song Within a Song, i amb l’apoteosi final del bis, Lady Fantasy.

Com sempre, hi ha qui hauria preferit que hi fos aquesta cançó i no aquella altra (vaig sentir dir a més d’un que sobrava Fox Hill perquè sonava  a Genesis; per cert, a mi Watching the Bobbins em va sonar a Dire Straits); suposo que això és inevitable, i més quan has reduït la part de “greatest hits” a la meitat en dedicar la primera part a un sol disc. Així és com va quedar, doncs, el set-list:   

Primera part (The Snow Goose): The Great Marsh; Rhayader: Rhayader Goes to Town; Sanctuary; Fritha; The Snow Goose; Friendship; Migration; Rhayader Alone; Flight of the Snow Goose; Preparation; Dunkirk; Epitaph; Fritha Alone; La Princesse Perdue; The Great Marsh (reprise).

Segona part: Never Let Go; Song Within A Song; Echoes; The Hour Candle (A Song for my Father); Tell Me; Watching the Bobbins; Fox Hill; For Today.

Bis: Lady Fantasy.

Naturalment cal fer un incís sobre la vida social abans, durant i després del concert. “Abans” i “després”, la pizza i cervesetes amb la Mònica, la Isabel i el Jordi. I “durant”, saludant un munt de gent al descans entre la primera i la segona part; no els esmento per no deixar-me’n cap, però sí que deixo constancia que, gràcies a l’Enric, que en la seva condició de fotògraf acreditat era al davant de tot i em va assenyalar discretament un seient buit, vaig gaudir de la segona part des de la primera fila!   

En acabar no vaig poder evitar pensar en la mostra de classe, de distinció, i en definitiva, d’Art, que ens acababen d’oferir, en contrast amb la xabacaneria amb què ens bombardegen constantment des dels mitjans de comunicació… I tampoc no vaig poder evitar pensar que és molt possible que sigui l’última vegada que aquesta gent hagin vingut aquí.

Fins ara!

Josep M.

Fotos: Carlos Martin y
Fotos: Javi Moreno Vega (realizadas en Madrid)

Gazpacho - Demon (2014)

Un forma empalagosa y adormecida de disfrutar del rock progresivo la que nos ofrecen de nuevo los melódicos de GAZPACHO, nada nuevo al sol pero sin nubes a la vista que puedan ensombrecer la discografia algo lineal de este grupo noruego. Lejos eso si de su mejor disco hasta la fecha NIGHT.

4 temas conceptuales, de los cuales indudablemente el que más me gusta es DEATH ROOM porque quizás sea el que mas cambios aporte a la deliciosa música soporífera de GAZPACHO (ojo: y lo digo en sentido positivo). El comienzo de "THE WIZARD..." precioso solo estropeado por la intervención del solo de acordeón ¿?. I'VE BEEN... es un tema muy melódico y delicado, pero tal vez resulte en algún tramo algo soporífero y en otros extremadamente bello (pasaje instrumental con violin).

En resumen, no me ha desagradado en absoluto, hay momentos magníficos (como otros desastrosos) que hacen que lo ponga segundo en su carrera, tras el NIGHT. Espero mas escuchas para ver como evoluciona.

Tracklist:

1. I've Been Walking Part 1 (9:47)
2. The Wizard Of Altai Mountain (4:52)
3. I've Been Walking Part 2 (12:30)
4. Death Room (18:29)

Votaciones mejor disco progresivo 2013.

Aquí tenéis los resultados de las votaciones del mejor trabajo progresivo 2013.
16 votos contabilizados entre el yahoogroups y facebook.

1             Steve Wilson - "The Raven that Refused to Sing (And Other Stories)"   144

2             Haken - "The Mountain"             46

3             Riverside - "Shrine of New Generation Slaves"                32

4             Leprous – "Coal"             25

5             La Maschera di Cera - "Le porte del domani"     24

6             The Flower Kings - "Desolation Rose"    24

7             Amplifier – "Echo Street"            21

8             Big Big Train - "English Electric Part 2"     20

9             Spock's Beard - "Brief Nocturnes and Dreamless Sleep"              17

10           Ayreon - "The Theory of Everything"     12

11           Fish - "A Feast Of Consequences"           10

12           Dream Theater – "Dream Theater"        9

13           LEVIN MINNEMAN RUDESS - "LMR"      9

14           Willowglass - "The Dream Harbour"       9

15           ULVER - "Messe I.X–VI.X"           6