Hola nois i noies, com va tot?
No tinc massa temps per escriure però volia comentar una mica el nou disc de Dreamtheater, ja que no comento res més almenys això.
M'ha semblat un pas endavant respecte els 3 últims discos. Feia temps que un disc de Dreamtheater no m'emocionava una mica, no dic molt però una mica sí que ja és molt. No sé si el fet que Portnoy hagi marxat té alguna cosa a veure o no.
El disc, com deia en Xavi Tarragó, s'ha de valorar a partir de la tercera cançó, perquè la primera i la segona són força dolentes, no entenc com posen aquestes dues cançons tant fluixes encapçalant el disc perquè dóna molt mala propaganda.
La sensació que vaig tenir el primer cop, va ser: osti, no pot ser, han empitjorat!!
01. On The Backs Of Angels
02. Build Me Up, Break Me Down
Les dues primeres, ja he comentat que estan a un nivell molt baix, no les comentaré.
03. Lost Not Forgotten: Sembla que vulguin tornar als orígens. Bona peça.
04. This Is The Life: Una cançó suau, tipus balada, potser no la clàssica balada que ningú comenta però a mi m'agrada.
05. Bridges In The Sky: potser la part més dura, recorda una mica a "In the name of God" del Train of though. M'agrada.
06. Outcry: sembla un auto-homenatge. Hi ha fragments que semblen del A change of seasons i fragments que semblen del Scenes from a memory, i més concretament de "The dance of eternity, però m'agrada.
07. Far From Heaven: és potser la més fluixa, i de les 3 cançons suaus, la que menys m'agrada.
08. Breaking All Illusions: segurament la millor del disc. Tornen a ser ells malgrat que en Portnoy no hi sigui (per cert el Mangini m'agrada). La més Dreamtheater del disc amb moltes variants. La trobo genial. Amb un solo que per fi em posa una mica la pell de gallina, cosa que m'ha costat en els últims 3
discos anteriors.
09. Beneath The Surface: sorprenentment acaben amb una bona balada, però no sé si és la millor manera d'acabar.
En general bon disc, tot i semblar que hi ha auto-còpies de fragments i més encara perquè m'esperava un disc a l'alçada d'Obús... bé, potser no tant però sí molt fluix.
Li posaria un 7 sobre 10 malgrat les dues primeres.
Salutacions
Carles Marquès
No hay comentarios:
Publicar un comentario