Hola!
Per celebrar el meu aniversari, res millor que els senyorials Jardins de
Pedralbes per trobar els meus companys de fanatisme supertrempat, tant els
habituals com els saludats a internet i aquest cop coneguts en persona (Xavi
Rubies, de Terrassa, i Enric Gil, "alcalde consorte" de Sant Fost).
Aquesta és més o menys la mateixa crònica de sempre per descriure el mateix
concert de sempre. Una mica més curt que a Tarragona 2011 (4 altes: Lovers in
the wind, Lady, C'est le Bon i Death and a Zoo; i 7 baixes, A Soapbox Opera,
London, Along Came Mary (aquesta la van posar pels altaveus al final per si algú
no s'havia adonat que s'havia acabat el bròquil), Only Because Of You, Lord Is
It Mine, Know Who You Are, Don't Leave Me Now.) O sigui que la cosa va quedar
així:
- Take The Long Way Home
- School
- In Jeopardy
- Lovers In The Wind
- Hide In Your Shell
- Easy Does It
- Sister Moonshine
- Breakfast In America
- Lady
- C'est Le Bon
- The Logical Song
- Death And A Zoo
- If Everyone Was Listening
- The Awakening
- Child Of Vision
- Dreamer
- Fool's Overture
- Two Of Us
- Give A Little Bit
- It's Raining Again
Van ser d'agrair les novetats: Lady, una mica més llarga del normal,
entretenint-se al tros final (just al contrari que Sister Moonshine, on va
escamotejar el final instrumental), Death and a Zoo (molts han comentat que va
ser del que més els va agradar, o del que menys; jo sóc dels primers), o Child
of Vision (el solo de piano del final el va fer l'altre teclista, amb un estil
més "clàssic" que "jazz", cosa que va provocar també divisió d'opinions i on
també em conto entre els d'opinió favorable).
Els altres músics: Aaron MacDonald (saxo), Bryan Head (bateria), Kevin Adamson
(teclats) i David J Carpenter (baix). Aquest últim era nou respecte al de fa 2
anys. Tots ells podrien servir els cafès (i encara gràcies) als srs. Davies,
Helliwell, Siebenberg i Thomson. El MacDonald i l'Adamson encara van tenir
moments de lluïment...
En acabar, una mica de la mitomania habitual. Vaig aconseguir que el Sr Hodgson,
com a regal d'aniversari, posés la seva signatura al costat de les dels Davies,
Helliwell i Siebenberg Jr al meu exemplar del "Supertramp Book". Això sí, amb el
seu retolador gruixut negre perquè destaqués més que les dels altres amb
bolígraf blau. I després es permet el luxe de parlar de la importància del perdó
quan presenta "The Awakening"...
I sense res més a explicar, em retiro a les meves estances del Palau de
Pedralbes tot desitjant un bon estiu a tothom!
Josep M. Supertrempat
Qué maravilloso concierto ofreció Roger Hodgson con su banda en Pedralbes, y es que siempre es una alegría disfrutar de un concierto de Roger, porque siempre da algo más a su público, nunca me canso de asistir a sus shows!
ResponderEliminarLas buenas canciones no necesitan mucha decoración, cuando tienes buenas canciones todo lo que tienes que hacer es tocarlas y vaciarte, dejar el corazón en cada una, y eso es lo que hace Roger. ¿Cuál es la receta para una buena canción, creo que Roger la tiene, y es: Buenas letras, buena música, buena interpretación y algo más que nadie sabe lo que es y que es lo que realmente importa, esa es la clave, eso es lo que Roger hace, y es por eso que sus conciertos son tan especiales, ya que, cuando se asiste a uno, sientes que tienes que verlo una y otra vez, no importa cuán lejos tengas que viajar. Vale la pena!
No he visto comunicación entre artista y su público,como la que Roger mantiene, en sus conciertos puedes experimentar muchos sentimientos diferentes, y todos buenos. Es una emoción, una explosión, escalofríos y la piel de gallina, todo al mismo tiempo ...