viernes, 25 de marzo de 2011

Van Der Graaf Generator - A Grounding in Numbers (2011)



Porto vàries escoltes a aquest disc i hi ha cançons que no hi ha per on enxampar-les, no se si és per Peter Hammill o perquè és , algú pot donar-me la seva opinió
By enricELO

Doncs jo me l’he escoltat avui i encara no sé què dir-vos.
O és una genialitat o el pitjor que han fet.
En un principi m’ha semblat molt Hammill 80’s, però després m’ha semblat trobar-me amb uns VDGG reinventats com feia temps.
Veurem com evoluciona però no sé perquè però crec que m’agradarà.
By Ferran

A mi amb només una escolta em sembla un bon disc, fins i tot molt bo a
estones, molt digne com ja va ser el Trisector. I sí, estic d'acord, de
vegades sembla més un disc en solitari que de VdGG; per exemple el primer
tema m'ha recordat força a "Just good friends" i semblava començar en una
onda més intimista, però a partir del tercer tema veig el disc més rollo
època del K group, The future is now o fins i tot el Nadir, amb traces dels
VdGG de l'època del Godbluff o el Still life a temes com Bunsho, per
exemple. I amb un Hammill més "juvenil" que a anteriors discos, on li
aflorava més aquella melancolia tan seva (caldria però llegir les lletres
jejeje). O per exemple tenim un tema com Mr Sands, que el trobo molt VdGG
però com apuntaves, Ferran, amb alguns elements nous. En Hammill en aquest
aspecte és com el Wilson, capaç d'utilitzar una serie d'eines o traces
característiques per composar un material com a mínim sempre atractiu i mai
mediocre.
by Javi Herrera


Pues yo creo que al que le guste VDGG notará como en otras ocasiones que falta
Jackson pero, por lo demás, es un dignísimo trabajo de unos músicos que saben lo
que hacen porque hacen lo que quieren, a mí me sigue pareciendo que la
combinación de los teclados y la voz son sobresalientes, sí que es verdad que
hay otros temas menos "autenticos" ( smoke por ejemplo) pero bueno, no están
para muchas fiestas supongo dada la edad y el desgaste. Es un buen trabajo, de
músicos que envejecen con dignidad y a mí los teclados y la voz de este disco me
siguen gustando igual que siempre, son los auténticos, los que no te engañan, y
sólo por eso ya merece la pena.
By Carlos Gambero

Jo ho he sentit un cop aquest cap de setmana i sincerament, excepte algun tema
"raro" el reste ho trobo interessant (en principi), com diu Ferran és cert que
sona més a un projecte personal de Peter Hammill que als VdGG per exemple del
Present. Es clar... només amb un cop és molt aviat per dir l'ultima.
By Juan

Sí, després de sentir-lo un parell de vegades ja m'està agradant força. No
t'estranyi que acabi sent el millor dels tres.
Jo el que trobo és un optimisme inèdit en el to del disc, a diferència de la
foscor i dramatisme que caracteritzaven el grup.
I sí, hi ha coses noves sens dubte i em sembla en part una reinvenció.
Realment sona fresc.
By Ferran

No hay comentarios:

Publicar un comentario