Hola!
Em vaig superant, aquesta crònica la faig amb un mes de
retard.
Sensació de "dejà vu" ja que era al mateix lloc on
havíem vist TLG fa uns mesos i amb la mateixa formació. "Lògicament" hi va
haver alguns canvis al repertori, començant per la primera, "Crazy", que era el
primer cop que els la sentia, però Crime i Breakfast van tornar a dominar amb majoria absoluta.
Al públic hi havia els supertrempats habituals, cadascú al
seu rotllo: el Pepe Mas desbordat per l'emoció quan li van dedicar
"Dreamer" per la proesa d'haver vingut expressament des de Sevilla, el matemàtic Iñaki
comprovant si el tren del vídeo de "Rudy" arribava a l'estació al moment
exacte del final del fragment musical
corresponent, un tal Badia cridant "What's she got, not a lot" i la
seva dona apartant-se'n amb gest de "jo no el conec"...
Al final la cosa es va quedar curta perquè ens van fer fora
ja que la sala havia de canviar de temàtica a mitjanit (no sé de què anava però la poca roba que van mantenir posada els cambrers no em va
despertar pas l'interès...).
En fi, a continuació el set-list; no sé per què, però des
d'aquell dia escolto sovint el disc "Even In The Quietest Moments". ;-)
Crazy
Take the long way home
Breakfast in America
Ain't nobody but me
Don't Leave Me Now
Hide in your shell
Lady
Just another nervous wreck
Child of vision
Asylum
Rudy
Your poppa don't mind
It's Raining Again
Dreamer
The Logical Song
School
Crime of the century
Fins ara!
Josep M. Supertrempat
No hay comentarios:
Publicar un comentario