El porqué de la inexistencia de Legend III:II de Saviour Machine

By Antonio

¿Os acordaís de aquel grupo progresivo-gótico que iba a lanzar el siguiente capitulo Legend III: II y al final nada se supo? Pues aquí tenéis desvelado todo el entramado de aquel suceso y parece que aunque tarde finalmente saldrá para deleite de los que disfrutamos con el epico, oscuro y sinfónico Legend III: I, con la inconfundible voz profunda de Eric Clayton (conocido principalmente por la parroquia progresiva por su aportación en el magnífico y mejor trabajo editado por Arjen Anthony Lucassen, "The Human Equation" (Ayreon) )

"El fundador del sello alemán Massacre Records Torsten Hartmann ha arremetido contra el líder de SAVIOUR MACHINE Eric Clayton.

"El grupo SAVIOUR MACHINE ha estado con Massacre Records muchos años y han
editado varios discos. Nuestro socio en el contrato durante este tiempo fue MCM Music, managers y representantes del grupo. Todos los lanzamientos de SAVIOUR MACHINE salvo la maqueta son propiedad de Matthias y Rainer Mittelstädt GbR (MCM Music) y están licenciados en exclusiva para Massacre Records. Todo esto funcionó bien hasta el último disco "Legend III.II".

Massacre Records pagó a MCM Music una gran cantidad para terminar la producción como había hecho con los discos anteriores, y a su vez, MCM Music pagó a Eric (Clayton) Huckaby por este último disco opcional que le debía a Massacre Records.

Por motivos que solo conoce el propio Eric (Clayton) Huckaby SAVIOUR MACHINE no completaron el disco, cogió el dinero y corrió, dejando a MCM Music debiendo mucho dinero a Massacre Records. Según MCM Music, él les debe cantidades incluso más grandes que nunca ha devuelto. En la página de SAVIOUR MACHINE se ha podido leer durante años que el señor Clayton no entregará otro disco a MCM y/o Massacre ni devolverá los adelantos. ¿Qué puede hacer una compañía de discos, que paga a una banda mucho dinero para que esta se lo lleve y proclame oficialmente que no dará ningún álbum ni devolverá el dinero? Esto no es otra cosa que una estafa y estamos muy decepcionados con este tipo de comportamiento.

No es nuestro problema ni responsabilidad el que Eric (Clayton) Huckaby esté
contento con el lanzamiento. Le pedimos varias veces que devolviera el dinero o que terminara el disco y no obtuvimos ninguna respuesta. La forma en la que actuado en los últimos años no le hace una persona de confianza.

Durante casi diez años, Massacre Records ha estado esperando recibir algo por el pago realizado. A lo largo del año pasado, MCM Music concluyó la grabación y se la entregó a Massacre Records para cumplir con sus obligaciones y cubrir al menor parte de la deuda acumulada.

Massacre Records ha editado lo que su socio le ha entregado cerrando así el capítulo SAVIOUR MACHINE. No haremos más declaraciones sobre el asunto llegados a este punto."

Por su parte, Eric Clayton acusa a Massacre de haber editado "Legend III.II" de forma ilegal alegando que la grabación que ha salido no está ni mucho menos completa. El músico describe el lanzamiento como una recopilación de las maquetas que preparó para el trabajo en el 2004, añadiendo que el disco está totalmente incompleto y que no representa la obra final en absoluto. Explica que el trabajo ha sido arreglado por ciertos ingenieros para ser editado, afirma que solo el 45% de las guitarras estarán en el disco finalizado, al igual que el 30% de las baterías, y que las voces han cambiado por completo. Dice que faltan arreglos, coros y temas y que carece por completo de bajo y pianos, además de no incluir la mezcla definitiva de las orquestaciones.

También critica la portada y explica que el CD carece de créditos, letras y
libreto en general.

Por último remarca que el CD no ha sido aprobado en absoluto por él e insta a los seguidores del grupo a no comprarlo calificando a Massacre Records y MCM de explotadores, mentirosos y estafadores.

Podéis leer la explicación completa aquí. En ese mismo vínculo encontraréis un enlace para descargaros el disco de Massacre.

http://saviourmachine.com/NOT%20III-II.zip

Sobre el futuro del trabajo anuncia que nunca habrá un "Legend III.II" ya que el primero, "Legend III.I" (Massacre 2001) lo editó presionado por el sello y el management.

Saldrá como "Legend Part III" compuesto por tres discos:

Disco 1 (antes "III:I")
Discos 2 y 3 (el esperado "III:II")

Aunque no anticipa fecha para su salida, si explica que la portada estará compuesta por seis paneles y que las guitarras serán grabadas por CJ Grinmark (NARNIA), mientras que Sam West se encargará de la batería, Charles Cooper hará lo propio con el bajo y Nathan Van Hala grabará los pianos."

Fuente: http://www.rafabasa.com/?p=19265

The Logical Group a Vallès Visió

Ja teniu disponible a www.vallesvisio.cat el video resum de mitja hora de la nostra actuació al teatre Can Rajoler de Parets.
M'ha deixat una mica fred el so de la gravació, que és directe de càmera i no és el millor que es podria esperar, la veritat. Tampoc va ser el nostre millor dia, sincerament, estàvem una mica accelerats (tot i que en directe
això és força normal i fins i tot diria que no accelerem tant com feien els propis Supertramp). La selecció de temes tampoc és que em mati, han anat a lo "fàcil" i han posat temes que no ens van quedar tan bé en detriment de
temes que ens van quedar millor (tot i que si mireu el vídeo veureu una petita "sorpresa" a "It's raining again" ;-) ). Bé, ja em coneixeu, mai estic satisfet... ;-)
El que sí es nota és el caliu del públic, això es nota de puta mare.
by Javi Herrera

Novedades calentitas de por aquí...

DoctorNo - Guerrers de Mitjanit.
Finalmente salió el segundo CD de DoctorNo.
Editado por Musea, lo cual ya quiere decir algo... si la primera mitad del CD
sigue muy en la línea de su primer disco El Bufó de la Cort, en la segunda mitad
se destapan con una suite de 24 minutos de duración en la que van bastante más allá, en una línea más épica y personal, algo menos derivativa de la sonoridad neoprog ochentera. Un considerable paso adelante.

Ignatius - Lights from the deep.
Acaba de salir, también por Musea. Éste no he tenido ocasión de escucharlo pero después de su prometedora actuación en la última Festa y de la larguísima espera, me parece una propuesta muy tentadora.
                        
Por cierto, no estaría de más, si alguien de las respectivas bandas lee esto, informe por aquí de cómo se pueden adquirir estos discos (a parte de pedirlos directamente a Musea). Bastante complicado es vender discos hoy en día como para que encima la gente no se entere de cuándo salen y encima no sepan dónde comprarlos...

JJ

nou àlbum del WILSON

Actualizada del tot la nova pàgina del nou àlbum del WILSON.


http://www.gracefordrowning.com/


Si cliqueu AUDIO PLAYER trobareu un preview de 1 minut per cada un dels temes.


S´intueixen formes atrevides, composicions diferents, i força bellesa...


Intrigat em té aquest tema RAIDER-II de 23 minuts i que pinta d´allò més bé
segons aquest fragment que es pot escoltar.


Absolutament Crimsionà aquest tema REMAINDER THE BLACK DOG. Pinta brutal.


Joan.

Sectarian tambien augura buenas cosas con tendencias a lo KC, pero a mí tanto
Postcard como Belle de Jour, No part of me ( Gabrieliana diría yo) y Like Dust
me parece que, con las limitaciones propias de estas pre-opiniones, me van a
gustar bastante ;-). Es curioso como al final muchos músicos británicos acaban
por sonar ( en pequeñas cosas, en quiebros melódicos, en el timbre sonoro de los
temas), a los Beatles, presentes en el inicio de Postcard o Track One en este
caso, pero ya veremos con los temas enteros, por cierto Raider Prelude es sin
duda el tema Bass Communion del álbum.

Gamberos 

Convenció de fans de Jethro 2011

Ahir vaig poder disfrutar del concert del Ian Anderson a Gavà, dins de la iX
Convenció de fans de Jethro.
La banda era format trio amb el mateix Ian, el John O'Hara de Jethro al teclats, acordió i percissió, i Florian Ophale a la guitarra.
El concert va durar més del previst i va repassar moltes peces antigues com Life is a long song, un blues del 68, un parell del Aqualung i per acabar el concert Budapest (de les meves preferides, 1987 Crest Of a Knave) amb uns arranjament genials i la última Locomotive Breath, espectacular.

Em va sorprendre la bona veu que tenia i quantitat de gent que hi havia (era
gratuït), calculo unes 500 persones.

Aquí van unes fotos del concert
http://www.flickr.com/photos/23480000@N05/sets/72157627034728335/

By Ivan

Vaig arribar passades les 20:00. Al escenari hi eren els TUNDRA, un grup de
versions de clàssics del rock i del hard. Un bon grup amb un cantant molt
divertit. Em va agradar molt la versió del "Godzilla" dels BLUE OYSTER CULT.
Després els NOCHES DE ORION, que van tenir molts problemes amb desconnexions de so. Feien pop-rock. El millor tema una versió dels RUSH.
El IAN ANDERSON va estar increïble. Amb 64 anys, encara es pot moure a sobre
d'un escenari, cantar de meravella, tocar la flauta de puta mare. Va tocar temes seus i clàssics dels JT. El "Bouree", "Jack in the Green", "Locomotive Breath", "One Night in Budapest",... M'hauria agradat una banda elèctrica, però el format de trio acústic estava molt bé.
Els UN TAL JETHRO molt bé. Amb la teclista i el cantant dels TUNDRA. Molt bé el cantant en el paper del IAN, molt entretingut i divertit. Molt bo el flautista.
Van fer un parell de temes amb el IAN ANDERSON. Tots temes dels 60 i 70, "Dharma for One", "Thick as a Brick", "Living in the Past" (amb IAN), "Minstrel in the Gallery", "Teacher", "One Brown Mouse", "Too Old to R'nR", "Bouree", "Aqualung", "Locomotive Breath" i més que no em recordo.
Va ser una nit fantàstica a un lloc de fàbula.

By omayyad

Entrevista a Amplifier (Sel Balamir)

Entrevista a Amplifier (Sel Balamir)

By Ferran Lizana

- Hola Sel.
Primer de tot, enhorabona per "The Octopus" i com a fan, moltes gràcies pel gaudiment.

- Sel: Bé, m'encanta que així sigui. Creu-me, el plaer és nostre.

- Crec que vau tenir dificultats de finançament per completar "The Octopus", però finalment, després de treballar dur i alguns retards, el treball ha quedat tal com desitjàveu. Crec que primer vau anunciar que seria un àlbum simple, després dos àlbums per separat i finalment un doble àlbum. Com va ser realment aquest procés?

- Sel: Bé, no va anar exactament així. Quan vam començar a preparar el nou àlbum, treballem en dos àlbums a la vegada. Un s'havia d'anomenar "The Octopus" i l'altre "Mystoria". No vam aconseguir finalitzar "Mystoria", portem tres quartes parts escrites i tornarem a reprendre’l segurament en algun moment. "The Octopus" i "Mystoria" són completament diferents, mai havíem pensat que arribessin a ser el mateix àlbum. Per la seva banda, "The Octopus" es va convertir en un àlbum doble molt ràpidament a causa de la gran quantitat de material que estàvem amuntegant.

- Penso que els vostres tres àlbums fins a la data tenen la seva pròpia personalitat. Veig "Amplifier" com un artefacte de space rock megalític, "Insider" es veu dominat per un poderós i personal mur sònic sota composicions rock, mentre que amb "The Octopus" penso en Amplifier com un modern dinosaure del rock. Com creieu que ha evolucionat o progressat Amplifier durant tots aquests anys?

- Sel: Bé, crec que la nostra més important progressió ha estat l'oposició a un contingut musical concret. En el nostre dia a dia nosaltres fem la música que volem fer en el moment que volem fer-la. No ens preocupa en excés el que una altra gent vol o espera de nosaltres. Passem d'això! És la nostra banda al cap i a la fi ...
No crec que siguem una moderna banda de rock dinosaure. Al principi vam tocar en petits clubs, en llocs on estàvem realment estrets. Fem gran música penso - crec que et referies a això. Però sempre vam fer música gran, des del primer dia.


- Els dobles àlbums en estudi van ser una constant en el passat, amb diverses obres mestres, però en l'era del CD és una pràctica inusual segurament per la major capacitat del suport. Durant la creació de "The Octopus" us vau veure en algun moment reflectits en dobles mítics com ara "Physical Graffiti", "The Lamb Lies down on Broadway" o "The Wall"?

- Sel: Bé, hi va haver moltes raons. Primerament, "The Octopus" és un gran àlbum conceptual sobre totes les coses. Pensàvem que tindria més sentit a l'hora de reflectir el concepte si fos un àlbum grandiós. En segon lloc, pensàvem que des del punt de vista d'un segell discogràfic l'obra hauria sortit editada com dos àlbums per separat, així que què millor que editar-lo com un doble àlbum ja que ens agrada fer les coses just en la manera oposada a com les faria una discogràfica. En tercer lloc, hi havia massa idees per concentrar-les en un sol CD. No tenim cap compromís per fer les coses d'una o altra manera, no estem a càrrec de ningú.


- Dues hores de música és molt dir per un sol àlbum. Suposo que en general no us imagineu els vostres fans escoltant l'àlbum sencer d'una tirada. Particularment m'agrada veure-ho com una novel•la èpica de Tolkien o de ciència ficció de l'estil Asimov, traslladant-te a diferents i fascinants senders i terres, cosa que et manté atent i expectant al llarg de tota l'obra.

- Sel: Sent honest, molta gent sembla que escolta l’àlbum d'una tirada. Per una mena de compromís, suposo. Hem intentat posar tota la nostra atenció en el més mínim detall, idea o matís pensant en una forma planera i no forçada a l'hora d'escoltar l'àlbum. Alguna gent ho troba dificultós, és cert, però si no tens la suficient capacitat d'atenció, segurament aquest àlbum no sigui per a tu. Si t'agrada viure una aventura, llavors aquest és el teu disc. Crec que les teves comparacions són força encertades. "The Octopus" és una mena de "musicmovie".


- Veig Amplifier com una banda particularment interessada en els 70 i els 90. Fins a quin punt seria correcte veure a la vostra banda com una combinació entre el rock progressiu i el hard rock dels 70, i grups dels 90 com poden ser Soundgarden, Kyuss, Tool o Monster Magnet?

- Sel: Saps? Crec que aquesta és una bona descripció. Mai havia pensat realment en això des d'aquest punt de vista, però crec que essencialment has estat encertat.
Mai ha estat premeditat que anéssim a semblar això, però puc apreciar que aquest és el camí pres. Tot té sentit, vam néixer als 70 i vam ser joves durant els 90. Els 90 van ser els nous 60.


- ¿Per què "The Octopus"? Cada CD consta de vuit temes cadascun, no sé si això té alguna cosa a veure ...

- Sel: L'anomenem "The Octopus" perquè descriu el meu sistema conceptual en el que el tu entres ara mateix. Si tens un àlbum anomenat Octopus llavors per lògica ha de contenir vuit temes? És de sentit comú, crec.

- On creus que Amplifier encaixa en l'actual escena roquera?

- Sel: Només fem la nostra pròpia cosa, jo crec. No encaixem realment enlloc. Això ens fa estar fora de la moda però de la mateixa manera ens fa essencialment atemporals ...

- Amplifier consisteix en només tres membres, però en l'àlbum podem escoltar molts altres instruments, especialment teclats. Com ho resoleu en els vostres shows en directe?

- Sel: És un plaer anunciar que estarem girant amb Steve Durose d’Oceansize com a segon guitarra. Ara no necessito portar tots els meus pedals! Yippeeeee!
Creu-me, sona impressionant ...


- Em va agradar la idea de distribuir milers d'enganxines amb el logo de "The Octopus" entre els vostres fans. Com se us va passar pel cap una cosa així? La relació amb els vostres fans de ben segur que ha de ser crucial per l'existència de "The Octopus".

- Sel: Bé, les mini-enganxines van arribar per una necessitat. No ens és possible abordar una campanya publicitària massiva així que vam haver de pensar durant molt de temps sobre què podíem fer. Realment la idea va sorgir veient un documental sobre peixos fresant. És una solució molt elegant i aconsegueix que la gent se senti involucrada i que forma part d'alguna cosa. He rebut missatges de gent de tot el món comentant que han vist els adhesius enganxats per algun lloc. Jo les he vist a Londres, al metro i als caixers automàtics. Realment funcionen. Altres persones no les han vist, però la gent que sap el que signifiquen les reconeixen immediatament. La idea és que es mantinguin durant molts anys, amb el temps s'acumulen com si fossin una capa d'escorça. Hem enviat gairebé un milió d'adhesius al voltant de tot el món. Tinc fotos d'elles a la badia d'acoblament de l'estació espacial de la NASA! M'han informat que estan presents a la seu de la CIA, una cosa que crec que li dóna un toc particularment agradable. A mi m'agrada fer-les servir com una ruta de navegació. Allà per on passo o sec, en deixo una a mode de marcador, de manera que després puc trobar el meu camí de tornada ...


- Heu estat obrint per Porcupine Tree i Opeth entre d'altres. Penso que hi ha algunes connexions musicals entre Amplifier i aquestes bandes. Com va ser la vostra experiència al costat d'elles?

- Sel: Sí, definitivament, vam fer un munt de nous fans en una àrea que ni tan sols teníem en compte anteriorment. Un munt de fans d'aquest tipus de bandes escolten la nostra música ara, així que va ser molt fructífer per a nosaltres. Ambdues són bones bandes amb les que anar de gira, i van ser realment amables i acollidors. Una gran inversió en temps, esforç i diners.


- Vaig veure Amplifier obrint per Opeth a Barcelona durant la gira de "Insider". Hi ha possibilitats de tornar per Espanya a presentar "The Octopus"?

- Sel: És clar. Així és com funciona, els seus lectors llegeixen això, tot seguit van a escoltar "The Octopus" i a veure si els agrada.
www.amplifier.bandcamp.com/
Si els agrada, el compren. És barat i està disponible. No hem de pagar a un munt d'intermediaris perquè així puguem vendre la nostra música directament a un preu raonable. I els nostres fans saben que els diners són per a nosaltres, i no per algun fotut panxacontenta al qual no li importa una merda la nostra vida ni la de qui compra el disc.
Llavors, venem prou còpies de "The Octopus" a Espanya i podem venir a oferir pur pop en directe. És realment senzill!


- Això és tot, moltes gràcies pel teu temps, Sel.

- Sel: Gaudeix de la vida.

Ferran Lizana

Cheer-Accident - No Ifs Ands Or Dogs (2011)

No seguir las normas del mercado y hacer la música que te gusta hacer, aunque

sea tildada de RIO e incluso de "avant-zheul" (?, yo aquí ya me pierdo ;-)), esohacen estos músicos. En todo caso música de primera clase, con músicos de primerorden, entrelazados como las partículas de un átomo y siguiendo el extraño discurrir de la música basada en el corazón, vaya grupo, vaya disco de músicadistinta y distante de otras cosas que siempre saben a lo mismo, trompetas,cuerdas, percusiones, guitarras crimsoniadamente machaconas, voces femeninas, teclados afilados. Sus temas son escaleras de caracol que comienzan y acaban en el mismo sitio y el oyente las sube como de espaldas, sin saber exactamente donde y de qué manera será el próximo peldaño, su último disco ( llevan haciendo música muchos años) es de otro planeta y se llama No ifs ands or Dogs.

Señoras y señores preparen sus orejas:

http://www.cheer-accident.com/sound-samples/

by Carlos Gambero