Resultats de les votacions als millors discos progressius de l'any 2017

Resultats de les votacions als millors discos progressius de l'any 2017

1. Wobbler – From Silence to Somewhere (39 puntos)

2. Kant Freud Kafka - Onírico (33 puntos)

3. Mike Oldfield – Return To Ommadawn (21 puntos)

4. Roger Waters - Is This The Life We Really Want? (17 puntos)

5. Steven Wilson – To The Bone (15 puntos)

6. Steve Hackett - The night siren (13 puntos)

7. Exquirla - Para quien aún viva 12 puntos)

8. Leprous - Malina (12 puntos)

9. Cellar Noise – Alight (8 puntos)

10. Arabs in Aspic – Syndenes Magi 7 (puntos)

11. The Tangent - The Slow Rust of Forgotten Machinery (7 puntos)

12. Ricardo Romano Land - B612 (6 puntos)

13. Deluge Grander - Ocenanarium (4 puntos)

14. Enslaved - E (4 puntos)

15. Rikard Sjoblom’s Gunfly – On Her Journey To The Sun (4 puntos)

16. Anathema - The optimist (3 puntos)

17. Ayreon - The source (3 puntos)

APABULLANT concert de King Crimson ahir a Dallas....

Una de les coses bones de viure als USA és tenir la oportunitat de veure sovint els teus grups favorits a la teva ciutat... Si fa poc va ser el Waters, ahir va ser el torn dels Crimson (i al Desembre els Dream Theater! ;)
La gira del "Radical Action Tour", més coneguda com la dels tres bateries en directe, la veritat es que em tenia encuriosit... 3 bataques? en serio cal? Encara que siguin els Crimson... no han anat massa lluny?
Be, no només no van anar massa lluny sino que us juro per la meva copia en K7 de "voices beyond my curtain" de Tale Cue, que va ser el MILLOR bolo dels Crimson que he tingut mai la sort de veure en directe!
Estic pensant de no anar a veure cap mes bolo en directe si no porta almenys 3 bataques!!!
No em feu dir el nom de tots els membres, crec que ni el mateix Fripp se'n recorda; 3 bateries: Garrison, Pastelotto, i un tercer (stacy crec, que tambe tocava el teclat), i darrera, Mel Collins, Tony Levin, un tercer teclista, Jakko Jakszyk i l'empatia feta persona sota la mascara de Robert Fripp.
Una de la posada en escena MENYS currat de la història, en serio, 7 musics que ni es van bellugar mes d'un pam en mes de dues hores, i un joc de llums que , no exagero, va ser invariable llevat d'un canvi a vermell al final. Ni un sol pont o afinitat cap al public (be si, en unmoment Mel collins va tocar la la flauta la melodia de la serie Dallas..;) . Ni, hola, ni gràcies, NI adeu. Absolutament res mes que música. Pero nens... QUINA MÚSICA!!!!
Quin puto desplagament de talent i virtuosisme. 
Recordeu aquelles performances de la Fura dels Baus que un no sabia on mirar perque estaven passant mil coses a l'hora? Doncs una mica el mateix... la sensació de QUI COLLONS ESTA FENT AIXÔ QUE SONA TAN BE? va ser una constant!
Especial menció per Mel Collins... va tocar mitja dotzena de saxos i en tots, TOTS va estar brillant... de que collons esta fet aquest home?
Ah! i entre els mil jocs de bateries, un moment que estaven tocant amb 12 baquetes al mateix temps , si, 12!!
I coses que jo no havia sentit mai, no se si per reinterpretacio o per que simplement estaven improvisant... recordo un moment cap al final que estava sentint com si un dinosaure de potes gelationses baixava de l'escenari i ens anava trepitjant a tot el public el cap a passes marcades pel baix del Tony Levin... I sense drogues! ,)
El Setlist? no m'el feu recordar, pero llevat de mitja dotzena de temes que jo hages afegit, el repertori tenia TOT el que un fan dels Crimson pot demanar, RED, STARLESS, IN THE COURT, TRACK, DISCIPLINE....
Diuen les llegendes locals que fins i tot ells s'ho van passar be... en Mastellotto va aplaudir a mig solo (brutal brutal brutal) amb el que Harisson ens va regalar al 21st Century final, i hi ha qui jura sobre la biblia que el mateix Robert Fripp va aixecar una cella en senyal d'aprobació al final del concert.... pero no esta contrastat

...simplement apoteòsic.

‎Sergi Marzabal‎ 

Los ganadores al mejor disco prog del 2016

Los ganadores al mejor disco prog del 2016

1 The Neal Morse Band - The Similitude of a Dream 33 ptos


2 The Pineapple Thief - Your Wilderness 25 ptos


3 Karmakanic - DOT. 24 ptos


4 Marillion - F.E.A.R. 22 ptos


5 Opeth - Sorceress 20 ptos

6 Frost - Distant satellites 12 ptos

7 Negura Bunget - Zi 12 ptos

8 Seven Impale - Contrapasso 12 ptos

9 Kansas - The Prelude Incident 9 ptos


10 Anderson-Stolt - Invention of knowledge 8 ptos

Gracias a tod@os

Millor disc sinfónic i progressiu 2015

Millor disc sinfónic i progressiu 2015

1º.- STEVEN WILSON - Hand. Cannot. Erase (108 puntos)



2º.- ANEKDOTEN - Until All The Ghost Are Gone (100 puntos)



3º.- RIVERSIDE - Love, Fear and the Time Machine (47 puntos)



4º.- Spock's Beard - The Oblivion particle (16 puntos)



5º. Beardfish - +4626-Comfortzone (14 puntos)

Millor disc sinfónic i progressiu 2015

                           

Millor disc sinfónic i progressiu 2015

Hola a tothom

Como cada año, lanzamos las votaciones para el mejor disco sinfónico y progresivo del 2015.

- Se puede votar mínimo 1 disco o 15 discos como máximo.
- No se contabilizaran directos, recopilaciones y remasterizaciones y claro esta aquello que no haya sido editado en el 2015
- Procurar por favor poner el Grupo + el Titulo del disco (no hace falta poner el año), si lo hacéis al revés me tocara arreglarlo y os pitaran los oídos
- Prefiero que los enviéis en este hilo del grupo facebook de Cosesnostres o al viejo yahoogroups de Cosesnostres.
- En caso de no querer hacerlo a través del facebook o del yahoogroups, de forma confidencial, enviarme un chat personal con vuestros votos.
- El primer disco tendrá 12 puntos, el segundo 8 puntos, el tercero 6 puntos, el cuarto, 4 puntos, el quinto 2 puntos y a partir del sexto 1 punto.
- Plazo máximo 28 de Febrero 2016 a las 23:59H,

Si veo que es necesario prórroga os informare una semana antes.

Vinga! Animeu-vos.