lunes, 5 de septiembre de 2011

...And You Will Know Us by the Trail of Dead - Tao of the Dead (2011)


...AND YOU WILL KNOW US BY THE TRAIL OF DEAD : “TAO OF THE DEAD” (2011)

Discogràfica: Superball Music/Century Media

Temes:
1. "Introduction: Let's Experiment" – 2:59
2. "Pure Radio Cosplay" – 6:06
3. "Summer of All Dead Souls" – 4:20
4. "Cover the Days Like a Tidal Wave" – 3:08
5. "Fall of the Empire" – 2:38
6. "The Wasteland" – 2:42
7. "The Spiral Jetty" – 2:04
8. "Weight of the Sun (or the Post-Modern Prometheus)" – 2:30
9. "Pure Radio Cosplay (Reprise)" – 3:38
10. "Ebb Away" – 2:58
11. "The Fairlight Pendant" – 5:49
12. “Tao of the Dead Part II: Strange News From Another Planet” - 16:32

Músics:
- Conrad Keely – vocals, guitar, drums, piano, keyboards
- Jason Reece – drums, vocals, guitar
- Autry Fulbright II – bass, vocals
- Jamie Miller – percussion

L’evolució d’aquest grup no ha deixat de ser constant ja des dels seus inicis. Nascuts dins de l’escena indie-noise-rock americana aquesta banda ha anat derivant disc a disc cap a un estil més elaborat i grandiloqüent, apropant-se cada vegada més al concepte òpera rock i als sons simfònics.

Amb “Tao of the Dead” no hi ha dubte que aquesta banda se situa ja definitivament al voltant de l’escena progressiva recent ben a prop de Porcupine Tree, The Dear Hunter, Muse, Oceansize o Mansun. De fet ells mateixos reconeixen que en aquest disc han volgut retre homenatge a àlbums que els han influenciat de forma decisiva com “The Dark Side of the Moon” de Pink Floyd, “Close to the Edge” y “Relayer” de Yes, “Hemispheres” de Rush o “Neu!” de Neu!.

La qüestió és que els texans es troben en un dels seus millors moments gràcies a aquest èpic treball que tant pot recordar aquelles mítiques operes rock de The Kinks o The Who, com el rock progressiu d’arrels setanteres degudament actualitzat.

Estructurat en dues parts diferenciades, “Tao of the Dead” es una obra conceptual sobre el taoisme que cal valorar en conjunt. El tram comprès entre “Cover the Days Like a Tidal Wave” i “Weight of the Sun” és absolutament emotiu, potser el millor de l’àlbum. Sense oblidar-nos de l’èpica “The Fairlight Pendant” o de la segona part de l’àlbum ocupada pels 16 minuts de “Strange News from Another Planet”.

En conclusió, un gran i fascinant àlbum per a aquest 2011.

Valoració: 8/10

Ferran Lizana (rockomic@gmail.com)

Agost 2011

The Dear Hunter - The Color Spectrum (2011)


THE DEAR HUNTER : “THE COLOR SPECTRUM” (2011)

Discogràfica: Triple Crown Records

Black EP:
1. "Never Forgive, Never Forget" - 4:41
2. "Filth and Squalor" - 4:01
3. "Take More Than You Need" - 4:30
4. "This Body" - 4:47

Red EP:
1. "I Couldn't Do It Alone" - 3:29
2. "A Curse of Cynicism" - 3:11
3. "Deny It All" - 3:34
4. "We've Got a Score to Settle" - 3:45

Orange EP:
1. "Echo" - 4:06
2. "Stuck On a Wire Out On a Fence" - 3:08
3. "A Sea of Solid Earth" - 4:41
4. "But There's Wolves?" - 4:06

Yellow EP:
1. "She's Always Singing" - 2:40
2. "The Dead Don't Starve" - 4:57
3. "A Sua Voz" - 3:20
4. "Misplaced Devotion" - 3:46

Green EP:
1. "Things That Hide Away" - 3:24
2. "The Canopy" - 3:52
3. "Crow and Cackle" - 5:42
4. "The Inheritance" - 3:25

Blue EP:
1. "Tripping in Triplets" - 3:52
2. "Trapdoor" - 3:54
3. "What You Said" - 5:04
4. "The Collapse of the Great Tide Cliffs" - 5:33

Indigo EP:
1. "What Time Taught Us" - 4:07
2. "Mandala" - 4:55
3. "Progress" - 3:35
4. "Therma" - 2:41

Violet EP:
1. "Mr. Malum" - 3:57
2. "Lillian" - 4:07
3. "Too Late" - 4:03
4. "Look Away" - 3:41

White EP:
1. "Home" - 3:55
2. "Fall and Flee" - 4:05
3. "No God" - 3:49
4. "Lost But Not All Gone" - 3:58

Músics:
- Casey Crescenzo / Vocals, Piano, Guitar
- Nick Crescenzo / Drums, Percussion, Vocals
- Maxwell Tousseau / Guitar, Vocals
- Erick Serna / Guitar, Vocals
- Nate Patterson / Bass, Vocals

Pocs grups existeixen avui en dia que puguin comparar-se a The Dear Hunter quant a ambició i grandiositat a l’hora de confeccionar les seves obres. Tenint en compte que la seva obra conceptual en actes, que interrompen momentàniament, cal entendre-la com una col•lecció de diferents àlbums per separat, no hi ha dubte que “The Color Spectrum” és l’obra més mastodòntica que han gravat fins ara.

Ni més ni menys que una obra conceptual sobre l’espectre de color, dividida en 9 EPs (un per color afegint-hi el blanc i el negre) format cadascun per quatre temes. En total ni més ni menys que 36 cançons i dues hores i mitja de música.

Cada EP deriva cap a un estil diferent però alhora encaixant molt bé dins del conjunt i de l’univers sonor característic de Casey Crescenzo, líder, cervell i alma màter de The Dear Hunter. Així, per exemple, Red s’ocupa del pop-rock èpic, Orange del hard-prog retro, Green segueix una ona country-folk, Violet deriva cap al musical teatral o Indigo cap a l’electrònica.

Però no estem davant d’una obra conceptual a l’estil del que ens té acostumats Crescenzo. Aquí no hi ha interludis, peces que serveixin de nexe d’unió entre els principals temes de l’àlbum, per la senzilla raó que “The Color Spectrum” sent una obra conceptual és també un treball de cançons. Totes i cadascuna de les peces que formen aquesta obra poden funcionar per sí soles com a singles, podem extreure-les del conjunt i seguir tenint validesa. I al mateix temps totes juntes formen una obra perfectament cohesionada, estratègicament estructurada com àlbum concepte.

“The Color Spectrum” és un treball d’una regularitat i una fermesa envejables. Cadascú tindrà els seus temes preferits, alguns indiscutiblement brillants, però el que quasi es pot assegurar és que tots els temes estan a l’alçada. Pel meu gust entre el més destacat de l’any i el millor que han gravat Crescenzo i els seus fins ara.

Valoració: 8.5/10

Ferran Lizana (rockomic@gmail.com)

Agost 2011

miércoles, 31 de agosto de 2011

El porqué de la inexistencia de Legend III:II de Saviour Machine

By Antonio

¿Os acordaís de aquel grupo progresivo-gótico que iba a lanzar el siguiente capitulo Legend III: II y al final nada se supo? Pues aquí tenéis desvelado todo el entramado de aquel suceso y parece que aunque tarde finalmente saldrá para deleite de los que disfrutamos con el epico, oscuro y sinfónico Legend III: I, con la inconfundible voz profunda de Eric Clayton (conocido principalmente por la parroquia progresiva por su aportación en el magnífico y mejor trabajo editado por Arjen Anthony Lucassen, "The Human Equation" (Ayreon) )

"El fundador del sello alemán Massacre Records Torsten Hartmann ha arremetido contra el líder de SAVIOUR MACHINE Eric Clayton.

"El grupo SAVIOUR MACHINE ha estado con Massacre Records muchos años y han
editado varios discos. Nuestro socio en el contrato durante este tiempo fue MCM Music, managers y representantes del grupo. Todos los lanzamientos de SAVIOUR MACHINE salvo la maqueta son propiedad de Matthias y Rainer Mittelstädt GbR (MCM Music) y están licenciados en exclusiva para Massacre Records. Todo esto funcionó bien hasta el último disco "Legend III.II".

Massacre Records pagó a MCM Music una gran cantidad para terminar la producción como había hecho con los discos anteriores, y a su vez, MCM Music pagó a Eric (Clayton) Huckaby por este último disco opcional que le debía a Massacre Records.

Por motivos que solo conoce el propio Eric (Clayton) Huckaby SAVIOUR MACHINE no completaron el disco, cogió el dinero y corrió, dejando a MCM Music debiendo mucho dinero a Massacre Records. Según MCM Music, él les debe cantidades incluso más grandes que nunca ha devuelto. En la página de SAVIOUR MACHINE se ha podido leer durante años que el señor Clayton no entregará otro disco a MCM y/o Massacre ni devolverá los adelantos. ¿Qué puede hacer una compañía de discos, que paga a una banda mucho dinero para que esta se lo lleve y proclame oficialmente que no dará ningún álbum ni devolverá el dinero? Esto no es otra cosa que una estafa y estamos muy decepcionados con este tipo de comportamiento.

No es nuestro problema ni responsabilidad el que Eric (Clayton) Huckaby esté
contento con el lanzamiento. Le pedimos varias veces que devolviera el dinero o que terminara el disco y no obtuvimos ninguna respuesta. La forma en la que actuado en los últimos años no le hace una persona de confianza.

Durante casi diez años, Massacre Records ha estado esperando recibir algo por el pago realizado. A lo largo del año pasado, MCM Music concluyó la grabación y se la entregó a Massacre Records para cumplir con sus obligaciones y cubrir al menor parte de la deuda acumulada.

Massacre Records ha editado lo que su socio le ha entregado cerrando así el capítulo SAVIOUR MACHINE. No haremos más declaraciones sobre el asunto llegados a este punto."

Por su parte, Eric Clayton acusa a Massacre de haber editado "Legend III.II" de forma ilegal alegando que la grabación que ha salido no está ni mucho menos completa. El músico describe el lanzamiento como una recopilación de las maquetas que preparó para el trabajo en el 2004, añadiendo que el disco está totalmente incompleto y que no representa la obra final en absoluto. Explica que el trabajo ha sido arreglado por ciertos ingenieros para ser editado, afirma que solo el 45% de las guitarras estarán en el disco finalizado, al igual que el 30% de las baterías, y que las voces han cambiado por completo. Dice que faltan arreglos, coros y temas y que carece por completo de bajo y pianos, además de no incluir la mezcla definitiva de las orquestaciones.

También critica la portada y explica que el CD carece de créditos, letras y
libreto en general.

Por último remarca que el CD no ha sido aprobado en absoluto por él e insta a los seguidores del grupo a no comprarlo calificando a Massacre Records y MCM de explotadores, mentirosos y estafadores.

Podéis leer la explicación completa aquí. En ese mismo vínculo encontraréis un enlace para descargaros el disco de Massacre.

http://saviourmachine.com/NOT%20III-II.zip

Sobre el futuro del trabajo anuncia que nunca habrá un "Legend III.II" ya que el primero, "Legend III.I" (Massacre 2001) lo editó presionado por el sello y el management.

Saldrá como "Legend Part III" compuesto por tres discos:

Disco 1 (antes "III:I")
Discos 2 y 3 (el esperado "III:II")

Aunque no anticipa fecha para su salida, si explica que la portada estará compuesta por seis paneles y que las guitarras serán grabadas por CJ Grinmark (NARNIA), mientras que Sam West se encargará de la batería, Charles Cooper hará lo propio con el bajo y Nathan Van Hala grabará los pianos."

Fuente: http://www.rafabasa.com/?p=19265

martes, 23 de agosto de 2011

The Logical Group a Vallès Visió

Ja teniu disponible a www.vallesvisio.cat el video resum de mitja hora de la nostra actuació al teatre Can Rajoler de Parets.
M'ha deixat una mica fred el so de la gravació, que és directe de càmera i no és el millor que es podria esperar, la veritat. Tampoc va ser el nostre millor dia, sincerament, estàvem una mica accelerats (tot i que en directe
això és força normal i fins i tot diria que no accelerem tant com feien els propis Supertramp). La selecció de temes tampoc és que em mati, han anat a lo "fàcil" i han posat temes que no ens van quedar tan bé en detriment de
temes que ens van quedar millor (tot i que si mireu el vídeo veureu una petita "sorpresa" a "It's raining again" ;-) ). Bé, ja em coneixeu, mai estic satisfet... ;-)
El que sí es nota és el caliu del públic, això es nota de puta mare.

by Javi Herrera

Novedades calentitas de por aquí...

DoctorNo - Guerrers de Mitjanit.
Finalmente salió el segundo CD de DoctorNo.
Editado por Musea, lo cual ya quiere decir algo... si la primera mitad del CD
sigue muy en la línea de su primer disco El Bufó de la Cort, en la segunda mitad
se destapan con una suite de 24 minutos de duración en la que van bastante más allá, en una línea más épica y personal, algo menos derivativa de la sonoridad neoprog ochentera. Un considerable paso adelante.

Ignatius - Lights from the deep.
Acaba de salir, también por Musea. Éste no he tenido ocasión de escucharlo pero después de su prometedora actuación en la última Festa y de la larguísima espera, me parece una propuesta muy tentadora.
                        
Por cierto, no estaría de más, si alguien de las respectivas bandas lee esto, informe por aquí de cómo se pueden adquirir estos discos (a parte de pedirlos directamente a Musea). Bastante complicado es vender discos hoy en día como para que encima la gente no se entere de cuándo salen y encima no sepan dónde comprarlos...

JJ

domingo, 24 de julio de 2011

nou àlbum del WILSON

Actualizada del tot la nova pàgina del nou àlbum del WILSON.


http://www.gracefordrowning.com/


Si cliqueu AUDIO PLAYER trobareu un preview de 1 minut per cada un dels temes.


S´intueixen formes atrevides, composicions diferents, i força bellesa...


Intrigat em té aquest tema RAIDER-II de 23 minuts i que pinta d´allò més bé
segons aquest fragment que es pot escoltar.


Absolutament Crimsionà aquest tema REMAINDER THE BLACK DOG. Pinta brutal.


Joan.


 
 
Sectarian tambien augura buenas cosas con tendencias a lo KC, pero a mí tanto
Postcard como Belle de Jour, No part of me ( Gabrieliana diría yo) y Like Dust
me parece que, con las limitaciones propias de estas pre-opiniones, me van a
gustar bastante ;-). Es curioso como al final muchos músicos británicos acaban
por sonar ( en pequeñas cosas, en quiebros melódicos, en el timbre sonoro de los
temas), a los Beatles, presentes en el inicio de Postcard o Track One en este
caso, pero ya veremos con los temas enteros, por cierto Raider Prelude es sin
duda el tema Bass Communion del álbum.
 
Gamberos 
 

martes, 12 de julio de 2011

Convenció de fans de Jethro 2011

Ahir vaig poder disfrutar del concert del Ian Anderson a Gavà, dins de la iX
Convenció de fans de Jethro.
La banda era format trio amb el mateix Ian, el John O'Hara de Jethro al teclats, acordió i percissió, i Florian Ophale a la guitarra.
El concert va durar més del previst i va repassar moltes peces antigues com Life is a long song, un blues del 68, un parell del Aqualung i per acabar el concert Budapest (de les meves preferides, 1987 Crest Of a Knave) amb uns arranjament genials i la última Locomotive Breath, espectacular.

Em va sorprendre la bona veu que tenia i quantitat de gent que hi havia (era
gratuït), calculo unes 500 persones.

Aquí van unes fotos del concert
http://www.flickr.com/photos/23480000@N05/sets/72157627034728335/

By Ivan

Vaig arribar passades les 20:00. Al escenari hi eren els TUNDRA, un grup de
versions de clàssics del rock i del hard. Un bon grup amb un cantant molt
divertit. Em va agradar molt la versió del "Godzilla" dels BLUE OYSTER CULT.
Després els NOCHES DE ORION, que van tenir molts problemes amb desconnexions de so. Feien pop-rock. El millor tema una versió dels RUSH.
El IAN ANDERSON va estar increïble. Amb 64 anys, encara es pot moure a sobre
d'un escenari, cantar de meravella, tocar la flauta de puta mare. Va tocar temes seus i clàssics dels JT. El "Bouree", "Jack in the Green", "Locomotive Breath", "One Night in Budapest",... M'hauria agradat una banda elèctrica, però el format de trio acústic estava molt bé.
Els UN TAL JETHRO molt bé. Amb la teclista i el cantant dels TUNDRA. Molt bé el cantant en el paper del IAN, molt entretingut i divertit. Molt bo el flautista.
Van fer un parell de temes amb el IAN ANDERSON. Tots temes dels 60 i 70, "Dharma for One", "Thick as a Brick", "Living in the Past" (amb IAN), "Minstrel in the Gallery", "Teacher", "One Brown Mouse", "Too Old to R'nR", "Bouree", "Aqualung", "Locomotive Breath" i més que no em recordo.
Va ser una nit fantàstica a un lloc de fàbula.

By omayyad