lunes, 30 de abril de 2012

La segona Festa... Ice Age (La edad de hielo) 4ª Parte i ultima

El "SOPAR" se decidió realizarlo en el Eroski de Cornella a las 20:30H en el Frankfurt Pedralbes.
El concierto con un considerable retraso, ajeno a la organización, quien mejor que nosotros lo sabe;-),  comenzó a toda prisa con la actuación de Javi Herrera "LA VOZ", que ya el año anterior nos dejo con la boca abierta con una magnifica actuación solo con samplers, pues esta vez la volvió a bordar, a pesar de sufrir en sus carnes directamente la incompetencia del técnico de sonido contratado por la sala en lugar del habitual....
Javi canto a capela con música sampler de fondo de un mini-disc preparada por su amigo Juanra, temas de VDGG, PFM, Pink Floyd, Supertramp, Renaissance y King Crimson brillando aun mas su actuación cuando era acompañado en la voces por Nuri, que nos dejo maravillados cuando canto en plan solista un tema de Renaissance y el solo estratosférico de guitarra de Pol en el Comfortably numb de Pink Floyd.

Echamos de menos en el "I talk to the wind" la flauta de Manel Mayol de Amarok y algun tema de MarillionFish, pero eso ya lo saboreamos el año anterior.

Track List:

1. Man erg de VDGG + If everyone was listening de Supertramp
2. Impressioni di setembre de PFM
3. Opening out  del "A song for all seasons" de Renaissance + Tintagel del "Merlin" de Kayak
4. I get up I get down del Close to the Edge de Yes
5. I talk to the wind - Starless de King Crimson
6. Comfortably numb de Pink Floyd

En definitiva una grandísima actuación, una perfecta selección de temas, superando lo insuperable, a pesar del mal sonido que procedía de la mesa, pero la voz de Javi supera todo inconveniente y nos quedamos con ganas de mas.

Seguidamente sin respiro, entregamos los premios a toda prisa Isabel, Pedro, Antonio y Rafa... acto seguido hicieron su aparición los NEGUA, interpretando temas de su último trabajo, su estilo más reposando y sinfónico de hace unos años ha dado un vuelco hacia una rock progresivo enérgico que juguetea con el formato canción y escasos desarrollos instrumentales, algunos de ellos meritorio, personalmente me sorprendió la movilidad y presencia en el escenario de su cantante Xiscu además de su estupenda voz. Fidel Vázquez (Unoma) dejo su lado más Hackenniano de su álbum en solitario "Croma" para adentrarse en riffs más durillos, esta vez los teclados de David Cunillera si se hicieron sentir  y Jordi con David Saez cumplieron a la perfección la sección rítmica.

Track List:

1- Bagdad
2- A reason to belive
3- Late at night
4- Bright Light
5- Lullaby
6- Waiting
Para finalizar entraron en el escenario Planeta Imaginario, que la mejor definición fue la que me dio un amigo presente en la sala "SON MUY BUENOS EN LO SUYO", efectivamente se les vio muy compenetrados, confiados e incluso se divirtieron de lo lindo en el escenario, su Jazz Rock progresivo potente con tildes acidos y psicodelicos maravillaron a mas de uno allí presente, la presencia de dos vientos le daba un toque alejado a lo que estamos acostumbrados al rock progresivo, pero tal como sonaban nadie podía discutir su valía y virtuosismo. Marc Capel toco el Hammond y el resto de teclados y bromeo con el público por su vestimenta de pastor con barretina catalana diciendo que venían de la Laponia.
Lo mejor para mi los desarrollos instrumentales.

En definitiva un broche de oro para el segundo concierto con motivo de la Festa del yahoogroups de CosesNostres.






... y hasta el año siguiente…

La segona Festa... Ice Age (La edad de hielo) 3ª Parte


¿PERO QUE PASO DENTRO DE LA SALA PARA ESPERAR TANTO RATO?

Passem a la següent questió: Volem entendre què va passar exactament desde l'hora que vam arribar de l'Eroski fins que vam entrar?, perquè ens vam haver de pelar de fret a la porta de l'Ambar? Perquè ens van obrir les portes a les 12.00 am, cosa que significà que absolutament tota la nit anéssim a toc de baqueta??. I tot això ho dic amb el pensament al cap de tot el que us ha arribat a costar als organitzadors de muntar aquest tinglado (així que no sé si tinc el dret de queixar-me o no, però sí sento el dret de demanar-ne alguna explicació).
Pinka

El pobre Juan (i per extensió en Pedro i en David) no tenen cap culpa  de l'hora i pico d'espera "a la fresca". Els músics eren allà en alguns casos des de les sis de la tarda, i els nervis que això va ocasionar van fer fins i tot que de vegades hi hagués pìcabaralles entre membres dels grups (afortunadament la sang no va arribar al riu).

Va ser una putada, però heu d'entendre que el que no és seriós per part nostra és acabar les proves de so amb la gent a dins de la sala. I si no s'haguesin mig acabat el resultat hauria estat molt pitjor. Ara bé: culpable per mi, el responsable del tema tècnic del Ambbar, fos el terrorista musical de la taula o qui l'encarregués aquesta funció. Veure'l treballar amb aquella incompetència manifesta i - el pitjor - aquella "cachaza" era per perdre els nervis.

Penseu que a dos quarts de dotze el susodicho encara estava tirant cables, cables que haurien d'haver estat ja tirats feia hores. La qualitat i el fruit de la seva feina ja la vau sentit tots sobre tot a la nostra acutació (penso que Negua i Planeta Imaginario no van sonar "malament" dins del que cap i sobre tot després de sentir el que vaig sentir dins d'aquell escenari quan hi vaig ser present).

La cosa només es va endreçar una mica quan va aparèixer un altre noi (el discjockey, em penso) i va fer un cop de mà, si no crec que encara seríem allà provant.

El alli presente no era el tecnico habitual (estaba de gira con el Marc Parrot) sino un sustituto "enchufado" por no se quien, decian que habia estado en el forum ;-).
discjockey no !!!... realment era el Miquel encarregat de la sala.
Gracias a el hubo actuación sino seguro se hubiera suspendido.
Ademas tubo como detalle preparar un catering a los músicos ya que no habiais cenado. Menuda bronca le echo al final de las actuaciones al tecnico de sonido ;-)
Juan Mellado

Por cierto desaparecieron dos micros de la sala... me llamaron para saber si yo sabia algo ¿?. No quiero mal pensar pero el técnico se fue castigado sin cobrar...

continuara...
-------------- LA LARGA ESPERA BAJO UN FRIO HELADO -------------





lunes, 23 de abril de 2012

La segona Festa... Ice Age (La edad de hielo) 2ª Parte

Resulta que La Rulot dejaba su función los sábados como sala de conciertos para pasar a Club Privado, "Stones club" exclusivo para los socios del grupo “Los Salvajes”.

Pues allí raudos y diligentes nos personamos Pedro y un servidor para tratar de convencer a uno de los músicos de “Los Salvajes”, se trataba de su cantante Gabriel Alegret, con el argumento de que nos “fastidiaba” bastante a dos meses vistos, el hecho de tener que buscarnos otro local. El sujeto, con una flema y prepotencia desproporcionada y bastante desinteres, nos respondió que ya nos diría algo…, estaba claro que estábamos condenados a buscar otra sala…

Y a partir de aquí, vino una serie de intentonas de las salas mas variopintas de Barcelona y alrededores

Dios aprieta pero no ahoga, a primeros de Octubre por fin teníamos sala. Se trataba de la sala Ambbar en San Joan Despi y la fecha serie el Sábado 27 de noviembre 2004.

Por aquel entonces PLANETA IMAGINARIO nos había confirmado su presencia, faltaba saber si tocaban o no una pareja a la que le pusimos el nombre de “Los metrologos”.

Dichos metrologos eran una pareja de músicos compañeros de trabajo de Gaby "Gabino Pérez", que iban a cantar tres canciones a capela con dos micros y un ampli para la guitarra, “Sugar Mice” de Marillion, “Dolcisima Maria” de PFM y “Lucky Man” de EL&P, pero al final no pudo ser, tres actuaciones ya eran demasiado como para incluir una cuarta.

El mismo día de la firma del contrato con la sala, actuaba Quim Portet (ex-El ultimo de la Fila) y dicha actuación tuvo una repercusión en nuestra Festa inimaginable.

Lo que sucedería mas tarde, no nos lo llegamos ni a imaginar….

Continuará….




lunes, 16 de abril de 2012

La segona Festa... Ice Age (La edad de hielo) 1ª Part

Nada mas acabar la 1ª Festa, se ve que no tuvimos bastante, empezamos a pensar en una segunda edición, recuerdo que la excusa fue el dar oportunidad a los “sufridos” grupos que habían actuado en la primera, pero en un escenario más "gratificante" que el del bar EVER.

La elegida para sustituir al EVER fue la sala “La Rulot” situada en el Passatge Torrent de l'Estadella, 24 cerca de La Maquinista. El alquiler de la sala nos costaba 230€ y pensamos en que la recaudación se destinara a pagarlo y el resto para cada uno de los grupos que actuarán.

Contactamos con Luis Blanco, el manager de AMAROK, que en aquel año del 2004 acababan de editar su obra mas prog-sinfonica titulada "Quentadharkën". La invitación fue desestimada por coicidir la fecha con un viaje de Mireia y Manel.

Por la misma fecha fue desestimado el grupo VINTAGE, dado que su batería estaba en Inglaterra y andaban grabando el que iba a ser su segundo disco compuesto de 4 suites largas. Los dientes largos se nos pusieron...
¿Que habrá sido de aquello?

Negua y Javi Herrera nos confirmaron su presencia, los primeros coincidia que el 7 de Septiembre del 2004 entraban en estudio para grabar su disco debut y Javi nos prometia venir acompañado.

Por fin nos decidimos por Planeta Imaginario que nos pedia la disponibilidad de instrumentos, por lo que los teníamos que alquilar. Al final se quedo la cosa en alquilar un par de micros en la propia sala.



El anuncio oficial indicaba que la Festa se realizaría el Sábado 27 de Noviembre 2004 a las 23:00H como mini-festival en LA RULOT (7 € la entrada) previo trovada en el Bar EVER (19:00H) y después en LA MAQUINISTA (21:00H).
La locura que se nos ocurrió para "pasar el rato" antes de la actuación era de Guiness y la cordura se impuso y la desechamos inmediatamente.

Todo parecía que iba como ruedas pero... llegaron los problemas un 20 de Septiembre 2004..., tan solo a 2 meses de la actuación.

------------------Estábamos sin sala-----------------.


continuara...

miércoles, 11 de abril de 2012

La història mai explicada de les Festes (5ª part i ultima


... després d'aquesta actuació li va tocar el torn al Manel Mayol que va venir acompanyat d'altres membres d’Amarok, com ara el guitarrista Carles Gallego (curiosa la samarreta que va portar amb l'anagrama "M'avorreix el rock progressiu"), Alan Chehab i Mireia Sisquella al saxo. Van tocar i el Manel va cantar dues versions de Jethro Tull magnífiques. (David Sáez els va acompanyar a la bateria).

Vam fer lliurament dels nostres primers premis CosesNostres.
Premis CosesNostres 2003 1. Rookie, Novat(a), Pipiolo(a) de l’any.  Pedro Campillo "The Winkler"
Premis CosesNostres 2003 2. Dona CosesNostrera progressiva de l’any: Mònica “Pinka"
Premis CosesNostres 2003 2. Home CosesNostrer progressiu de l’any. Pedro "The Winkler" Campillo
Premis CosesNostres 2003 3 Millor missatger per contingut: Juan Mellado per Guia per a iniciats
Premis CosesNostres 4. Pitjor missatge crítica sanguinària destructiva a un grup, artista o concepte Cap crítica del concert de Yes per part de la premsa local

Sabeu quantes samarretes negres amb el logo de CosesNostres en Blanc es van vendre? 12+1
Seguidament li va tocar el torn a Syd Barretina amb les seves versions particulars de Pink Floyd i més li varem estar molt agraïts per la seva ajuda tècnica i per prestar-nos la pantalla i les diapositives.
Com a colofó va actuar Soma.Planet que va posar la nota de bogeria i experimentació en un estil que personalment no domino com és la fusió jazz rock. Tot els allà presents mantindrem en la nostra memòria i en la nostra retina aquella persona aguantant amb la mà la bateria perquè no caigués ...
"Les actuacions molt bones. Soma Planet al·lucinants. Em van signar el seu CD que és boníssim. Els discursos molt divertits i entranyables. El preu de l'entrada ... no recordo, ah clar, era gratis!. La gent estupenda. Hi va haver errades ?. Apa!
Manolo Sánchez

"Recordo que vaig tenir molts problemes tècnics (cables, falsos contactes, etc) perquè els playbacks que vaig preparar sonessin correctament. Jordi Ricol (Syd Barretina) em va llançar un cable aquell dia en aquest aspecte, i els problemes de so els va acabar patint el pobre Manel Mayol d’Amarok que va col·laborar a la flauta en "I talk to the wind" i el playback va deixar de sonar en ple solo. Quin mal em va saber ... (Encara que per problemes tècnics els de la II Festa, és clar .. .)
Javi Herrera
 

martes, 10 de abril de 2012

La història mai explicada de les Festes (la primera any 2003) 4ª part

Tornem a la Festa ...

La data final per aquest gran esdeveniment seria el 13 de desembre de 2003.
El cartell oficial de la primera festa va ser realitzat per Jordi Ricol "Syd Barretina", encara que és cert que abans un servidor va fer els seus primers passos i que la nostra estimada PINKA es va oferir a realitzar una bandera per penjar-la a la paret de l’EVER.
Va ser una nit màgica, pensàvem que estàvem fent alguna cosa gran, organitzar un festival ... quan realment va ser una reunió d'amics que formaven part del fòrum de CosesNostres, que es van donar cita al petit local de l’EVER. Feliços, bromistes, xerrant, units com una gran família que els uneix dues coses, l'amistat i l'afició al rock progressiu, a més de les actuacions d'uns músics que, tot i els inconvenients i els problemes tècnics ens van fer passar un inoblidable moment de les nostres vides.
Javi Herrera va obrir la tanda de mini concerts, mostrant les seves dots com a cantant només acompanyat d'un discman, van sonar temes de Marillion i la PFM i la cirereta la va posar el flautista Manel Mayol (Amarok) que el va acompanyar en un tema. Apoteòsic. Al dia següent Javi ens confessà que a nivell personal li va quedar cert regust agredolç pels problemes amb el CD però com a mediterranis que som es va improvisar i més tard les respostes efusives de satisfacció dels que hi varem estar li van fer desaparèixer aquesta sensació de certa decepció.
Seguidament va ser el torn de Negua. Era l'hora en què començaven a sonar els estómacs, moment en que, amb el grup afinant els seus instruments, no se m’acut altra cosa que dir pel micròfon “senyores i senyors els que vulgui anar a picar alguna cosa, aquí a prop hi ha un local de la cadena "Boccata", a això que comencen a tocar els Negua coincidint amb la desbandada de més d'un famolenc ... a aquest moment se li va posar un nom: ficada de pota ÈPICA!
Negua ens van delectar amb un simfonisme depurat i suau, instrumental i clàssic, ningú ens podíem imaginar que l'any següent Negua evolucionés a un nou estil de música incorporant vocalista.
continuara...

miércoles, 4 de abril de 2012

La història mai explicada de les Festes (la primera any 2003) 3ª part

Com en tot en aquesta vida, toca relatar els "Mals rotllos ..."
Hi va haver una picabaralla entre David Saez i Lluís Carbonell de Stratusprog, però amb CosesNostres la picabaralla va ser anterior ...
Resulta que Lluís Carbonell va enviar un missatge al fòrum de CosesNostres on es queixava de que ningú del fòrum de CN havia comentat res del seu Prog Festival, el que volia dir que ningú hi va assistir (ja és casualitat, oi? Encara sort que portem una comptabilitat de qui va de CN als concerts i qui no) pel que va carregar amb el fòrum dient que es parlava de coses que res tenien a veure amb el rock simfònic com ara els Rolling Stones, de manera que creia que érem pocs els verdaders seguidors.
"El Passat dissabte 5 de juliol, vaig aportar un petit gra de sorra per donar a conèixer bandes de rock progressiu de casa nostra. Varem Tenir èxit, 125 persones ens varem arreplegar a la sala Mephisto, amb un ambient de gala. Veig que a Cosesnostres encara no S'ha publicat res, ni tant sols una ressenya de l’esmentat festival. Des que vaig iniciar la promoció D'aquest esdeveniment, em va interessar en principi l'associació d'amics anomenada COSESNOSTRES.

Bé, em sembla, que com encara no veig cap comentari del festival i crec que cap de vosaltres (que sou quasi 70 persones) hi vareu assistir, a partir d'avui hi haurà dues baixes més. Tothom té dret a anar si vol, però crec que sou gent suficient, per, com a mínim, venir algun de vosaltres.


"Munteu un festival vosaltres si teniu collons, no és gens fàcil, i vosaltres no heu ajudat en res. Modifiqueu el vostre concepte, i en el temps potser veureu el que us dic. Per això renuncio a pertànyer al vostre fòrum, i em dono de baixa "
Lluís Carbonel

Aquell dia al EVER vaig saludar al Lluís i el vaig convidar al nostre FESTIVAL ... però faltava la segona moguda:
"Jo vaig comparar el que va passar amb una famosa escena d'Annie Hall en què apareix Marshall McLuhan. Quan Lluís Carbonell va saber que David (a qui no coneixia personalment) era músic, de seguida va començar a fer-se el “xulo” com a Supermanager i va deixar anar una famosa frase que repetia amb assiduïtat: Jo vaig ser el mànager de Dracma. David no es va tallar ni un pèl i li va dir: Tu no has estat el mànager de Dracma a la vida. L'altre li va dir que sí, que va ser el mànager de Dracma després del concert de Bikini i al que David li va contestar: Mira, en el grup en què toco està el baixista de Dracma, Jordi Planas, i ell m'ha dit que tu vas dient que vas ser el mànager de Dracma i que no ho vas ser mai, i a més a partir del concert de Bikini Dracma ja no va tornar a fer res més. La cara descomposta de Lluís Carbonell no se m'oblidarà mai.
Pedro Campillo
continuara...
 

martes, 3 de abril de 2012

La història mai explicada de les Festes (la primera any 2003) 2ª part

Seria una "Trobada", no un festival. Uns col·legues que queden. Si veus la idea factible la ho penjaré a CosesNostres com anunci i veurem qui s'apunta per organitzar això amb mi.
David Sáez
"Hi estic d'acord, allà va començar tot. Em van donar pena les ganes que hi posava el David i la poca repercussió que va tenir, adonant-me que el tema no era la manca de ganes, sinó la impossibilitat material d'assistir a les convocatòries de tots els concerts que havia a l'any. En aquella època hi havia molts músics que participaven a CN: Syd, David, Manel Mayol, Carles de Vintage, Tete i Marc de Soma Planet, un de Dr No, i pensava en com no defraudar a tots ells. De fet, la idea del concert era que fossin músics dins de CN ".
Pedro Campillo

Divendres 19 de Setembre 2003 cap a les 19:00 H

Quedem per parlar de l'afer quatre persones, els tres ja esmentats David, Pedro i jo, més un membre de cosesnostres del qual ens ha estat impossible recordar el seu nom, però que també va participar donant la seva opinió .... en un bar de la Diagonal a Barcelona anomenat EVER, recentment conegut en aquell temps per les seves actuacions de grups locals de rock progressiu, va ser allà on en David ens va explicar que muntar un "bolo" no era tan senzill com hom pogués pensar, on un dels tres va saltar amb el moment clau d'aquesta història.

Per què no celebrar un "aplec" aquí en aquest local que té els mínims perquè un grup hi pugui tocar?
I va ser així com tot seguit parlem amb el propietari del bar per organitzar el que seria la primera Festa del Yahoogroups CosesNostres.
"La veritat és que jo ja vaig anar a l’Ever amb la idea de fer-ho allà, per poc que es pogués. De seguida em vaig adonar del merder que seria fer-ho en una casa particular. Tant a nivell d'equip com a nivell de permisos, neteja .... "
Pedro Campillo

Ja que a CosesNostres hi ha pares, mares i cràpules hauríem fer un horari infantil, juvenil i “maduril”. Estaria bé fer un "dinar de germanor" per seguir amb la festa després, així es podria anar amb la família com un dia de camp i marxar aviat a dormir, o seguir amb la festa.
David Sáez
continuara..

lunes, 2 de abril de 2012

La història mai explicada de les Festes (la primera any 2003)

Va ser l’1 de juliol de 2003 que Negua, un grup neo progressiu, va actuar en un concert presentació en un bar anomenat L'aplec de Montcada i Reixac, ciutat on també assajaven. Només assistiren del fòrum CosesNostres Josep Maria Mateo amb un amic seu, mentre que un servidor només va poder estar una estona amb ells molt abans del concert prenent una cervesa.
Declaracions verídiques, sense talls ni censura ... realitzades per aquell temps ...
"Doncs vint a una" costellada "o similar, en horari infantil. Després, si el local del nostre company cosanostrer es pot fer servir doncs muntem uns instruments i toquem 4 temets cadascun, en pla Jam Session. Després posem una selecció de música per amenitzar les birretes.
Aleshores, David Sáez bateria de Negua, ens va proposar un concert especial per als CosesNostrers i va ser aquí on (en realitat, a mi em va passar espontàniament, veient el poc seguiment que tenien els grups que participaven del fòrum, no només Negua, sinó també Vintage i algun altre) a en Pedro Campillo se li va ocórrer organitzar una "costellada" + concert Negua en una casa familiar a Vilanova i la Geltrú. 
Pedro Campillo
Agost 2003

Quant a l'organització jo tiraria a novembre o principis de desembre, així tenim més marge per lligar-ho tot. Potser l'ideal seria que quedéssim al principi els tres que macerem la idea (el teu, el nostre col·lega i jo). Fem una birra, xerrem i valorem si podem fer alguna cosa modesta, però il·lusionant i encantadora.
Podríem quedar en el possible local per anar veient les nostres il·lusions en tres dimensions.
Busquem un dia que ens vagi bé a tots ".
David Sáez

"Abans d'organitzar un mini-esdeveniment, necessitem saber la resposta d'assistència i compromís dels cosesnostrers. Res de 100, com a molt compta amb una trentena més afins .... sent optimista. Segons la resposta. Podríem organitzar un mini-concert CosesNostres en un local que té un CosesNostrer, on actuaríeu vosaltres i els que s'apuntin, (Vintage, Syd Barretina,, etc ..) en pla "aplec" .... no sé, abans podríem començar per fer una costellada i com tu proposes posar vídeos, discos amb la música progressiva que ens agrada, etc ..


El problema és que el propietari del local i el que aquí subscriu no tenim ni fava de com s'organitza un mini-concert, o sigui que et demanem ens guiïs.
Juan
Continuara....