foto extraida de http://theshamansblog.wordpress.com/2012/02/26/dt-live-sant-jordi-club-barcelona-24022012/
Resto de fotos facilitadas por Luis Martin.
Nit memorable la que ens ha ofert Dream Theater, finalment, al Sant Jordi
Club.
Pot haver debat sobre el seu estancament creatiu en els darrers treballs,
però en directe són els putus amos.
En la darrera visita a Badalona em van deixar bastant decebut però avui han
estat inspirats i han demostrat que són una màquina perfectament ajustada
sobre l'escenari. Amb un LaBrie pletòric (sembla que amb els anys millora),
un Petrucci perfecte (com sempre) i un Mangini que ha fet oblidar a Portnoy.
Només hem trobat a faltar les seves "pallassades" i les escopinades que
tirava sobre la bateria. Musicalment parlant, chaupeau. Ens ha obsequiat amb
un solo de presentació que a mi se m'ha fet una mica pesat, però que he
d'admetre que ha tingut un parell de moments espectaculars. Igual el Carles
Marquès s'ha enterat més del que ha fet.
En Myung i el Rudess en la seva línea habitual de sofisticació i
tecnicisme.
Moments àlgids? "Surrounded", "6:00", "Wait for Sleep", "Breaking All
Illusions" i "The Spirit Carries On" que ja s'ha convertit en el clàssic del
grup i la única cançó que repeteixen en gairebé tots els concerts.
Apreciacions que m'han vingut al cap:
1. Pot ser que hagi gaudit més aquest concert pel fet d'estar de peu? Sense
cap mena de dubte hi ha més connexió amb el grup i amb la gent que
t'envolta.
2. Si anys enrere sempre tenies la mala sort de que et toqués el típic
element de 2 metres al davant, actualment ha degut augmentar la mitjana
d'estatura perquè en tenia tres!!! I si no tenia prou poca visibilitat, el
30% + o- dels assistents es dedicaven a gravar vídeos dels temes o fer fotos
amb els seus mòbils (dins d'aquest percentatge incloc als tres capullos que
he esmentat abans). Vaja, que quan havia aconseguit alliberar-me de les
tres torres del principi, se'm posa una noia davant i em grava tot el tema
de l'"Spirit Carries On" fotent-me la cançó en l'aire.
3. I no li he dit res perquè 10 minuts abans ja havia demanat a uns
"anormals" que tenia al costat que deixessin de xerrar (cridar) mentre
tocaven la delicada "Wait for Sleep". Es tractava dels tipics "notes", la
màxima preocupació dels quals era fer-se el gallet en el moment de les
balades, a veure qui deia l'animalada més grossa i que els importava una
merda el concert.
4. Poques grenyes en aquesta ocasió i molts "gafapastes". I també moltes
noies.
5. Primera vegada que vaig al Sant Jordi Club i li poso una nota alta. So
molt bo i espai ben condicionat amb un gran bar annex.
6. Em cago en el "Mobile World Congress i ens sus muelas". Tota l'Avda.
MªCristina tallada i ni un sol bus per pujar. Au, agafa el carrer Lleida i
mitja horeta caminant cap amunt.
Setlist:
- Intro (banda sonora de la peli "Origen")
- Bridges in the Sky
- 6:00
- Build Me Up, Break Me Down
- Surrounded
- The Dark Eternal Night
- Drum solo
- A Fortune in Lies
- Outcry
- Wait for Sleep
- Far from Heaven
- On the Backs of Angels
- War Inside my Head
- The Test that Stumped Them All
- The Spirit Carries On
- Breaking All Illusions
Bis:
- As I Am
Apa, Bona nit...
Xavi Tarragó
que es passen el concert xerrant... ;)
ESPECTACULARS Dream Theater... el millor concert que els he vist.
El cantant, que em va fer patir el darrer cop perque no arribava, va desmostrar
que no nomes es pot arribar els registres del disc sino que a voltes
millorar-los...
EL so, com sempre impressionant, sonen igual que el disc...!
I la novetat, en Mike va cumplir i de sobres amb el que s'esperava d'ell i en
cap moment vam trobar a faltar cap coherència en la musica...
ACOLLONANT CONCERT, certifico!
sergi marzabal
Doncs jo també subscric les paraules del Xavi, gairebé al 100%. Bon concert
ahir, però no arriba a excel·lent. Afegiré alguns aspectes:
-A mi el solo de bateria no se'm va fer tant pesat, potser tens raó un pèl
llarg.
-Millor concert que el de Badalona -que també em va deixar molt fred-, però crec
que en cap cas el millor dels que han fet. Estan per sobre el de la Vall
d'Hebron o el del Scenes sencer.
-El so no estava del tot malament, però potser una posició més allunyada i
centrada ens hagués agradat més.
-Labrie sí, estava força bé, però no arribava en molts moments, la qual cosa és
normal els últims anys.
-Mangini em va agradar però no vaig tenir la sensació que fos millor que
Portnoy, simplement va estar bé.
-Cago en el putu Mobile Congress dels collons. Ja sé que em repeteixo però és
que tota l'avinguda tallada, els autobusos trigant més de 10 minuts, total que
vaig pujar caminant, donant més volta de l'habitual i a sobre quan arribes a
dalt, has de donar una altra volta espectacular per arribar al Sant Jordi Club.
En fi, facilitats de l'Ajuntament, com sempre...
Salutacions a tots!
Carles Marquès
concert, van sonar força bé (ja estava assegudet a la primera fila de les
cadires, just darrera de la taula de só) i efectivament en directe DT continuen
essent del millor que corre. Afegeixo algunes coses:
- jo sí vaig trovar a faltar al Portnoy. DT son uns musics excelents, però els
hi falta caliu a l'escenari, i això l'omplia el Portnoy. En l'aspecte musical
res a dir amb el canvi i el Mancini (el solo em va agradar però un pel llarg,
no?), pero per molt que s'esforçi en LaBrie, la conexió amb el public ha
decaigut.
- ja es la segona vegada que recordo un so horrible pels teloners de DT (ja va
passar amb Symphony X) i després ells sonen fantastics. Alguna cosa no quadra...
- el set-list va ser relativament poc arriscat, i em varen faltar alguns temes
llargs. Això sí, els temes del darrer disc van estar molt bé (menció especial a
Outcry)
- la part "pirotecnica" del concert (llums, pantalles, etc.)va estar força bé.
DT estàn ja a primera divisió en aquest aspecte.
- Jo crec que LaBrie fins i tot ha millorat: està molt millor ara que per
exemple a la gira de l'Octavarium
- A mi el Sant Jordi Club continua sense agradarme. Em sembla massa fret, per
l'alçada i perque es una caixa de sabates llarguíssima i estreta.
i un a nivell personal: aquest va ser un concert amb tota la familia, fins i tot
vaig arrossegar a la meva dona (té merit perque no li agrada gens el metal!) i
em va sorprendra un public força eclectic en pintes, edat, sexe, ...
Salut!
Jaume
També jo estic d'acord amb el que s'ha dit per aquí. Tinc la sensació de que el
Mangini va anar de menys a més al llarg del concert, especialment a partir del
solo, que sí, va ser llarg, però ja se sap, està substituïnt el bateria més
espectacular del món i ha de demostrar que està a la alçada, que ho està,
técnicament (però quins canells que té aquest home!) encara que tot i
l'impressionant equip que porta evidentment no exerceix el lideratge que tenia
Portnoy tant dintre com fora de l'escenari. Jo diria que ara qui mana a DT és
John Petrucci amb un protagonisme creixent de Jordan Rudess. Potser el lideratge
de Petrucci es nota en la elecció dels teloners, que em vàren semblar una
tabarra bastant indigerible; d'acord que el so no va ajudar, però Periphery no
estan a l'alçada d'altres teloners que han tingut. Suposo que si us va el rotllo
del math rock i tal igual els trobeu alguna gràcia, jo ho he intentat, i ho
sento, però no em diuen res!
JJ
